La primera vegada que vaig trepitjar un estudi de fotografia professional va ser el del Sigfrido. Es deia Blau Marí i estava a l’Eixample barceloní. M’hi va portar a la dècada dels anys seixanta l’amic Francesc (Tito) Griñant, que de fotografia i d’art en general en sabia força més que jo. Això no és dir gaire, és clar. Ell era alumne de Belles Arts, mentre que jo, quan hi vaig posar els peus per primer cop, no havia vist mai un laboratori. Ara no és que sigui un bon fotògraf, però aquest és un altre tema. La qüestió que importa aquí és que en aquella petita cambra del pis, potser un antic rebost, vaig aprendre les beceroles del laboratori fotogràfic. Quina màgia tan engrescadora –i més per algú que com jo començava a treure el cap més enllà del meu món del carrer– l’ampliació, la reserva, els líquids de revelatge i el fixat, i la resta de procediments químics!
En aquell quarto fosc vaig revelar les meves primeres fotos analògiques, fetes amb una Yashica 6×6, amb film de blanc i negre Tri-X, de Kodak, amb el seu típic gra de 400 ASA de sensibilitat. Avui és un mecanisme més que obsolet, fòssil. Però jo he apreciat més aquella màquina de segona mà que cap de les sofisticades càmeres digitals que han vingut anys després.
Un dia, després d’una llarga sessió amb models –en Sigfrido estava especialitzat en el sector de la moda– em va veure enfocant el teixit de les meves vambes. –Això, això, jugant amb les ombres i les textures. Cal anar més enllà dels paisatges de postal. –em va dir. Com a mínim va aconseguir ensenyar-me que hi ha altres formes de mirar la realitat. Així que una part del que jo he fet a la vida té alguna cosa a veure amb el Blau Marí. Lamentablement, seixanta anys després no en trobo ni rastre, com si no hagués existit mai. D’en Sigfrido tampoc no n’he sabut mai més res. No sé si està viu o no. Ara lamento no haver-l’hi agraït en el seu moment que em deixés fer d’ocupa del seu laboratori, i a canvi de res. O com a molt, d’arreglar-li el pany –sempre he estat un manetes– d’aquella porta pintada tota de blau que donava a un univers –escenari, focus, models, càmeres, laboratori, imatges– nou i apassionant.
Sigfrido, allà on estiguis, gràcies.
Deixa un comentari