Una de les novetats d’aquest setembre al tros és l’esclat de la Tecomaria capensis, coneguda popularment com a Bignònia vermella. Al terreny (Vallès Occidental, Catalunya) tenim dos conjunts d’aquestes plantes enfiladisses, o arbustives, que això dependrà de la manera com les podem, i que poden créixer uns quants metres. La de la foto recolza el reixat del mur de separació. Va ser plantada pel sistema de cap cot, però ara en voldria fer plançons mitjançant la tècnica de l’esqueix. Llueix més compacta que la planta mare gràcies al fet que a principis d’any vaig podar una mica les tiges superiors. Potser també gaudeix de més hores de sol i el terra no és tan alcalí com el de la planta mare. Ambdues plantes s’han beneficiat de la intensa pluja que va caure fa poc. I ja se sap que el reg sol ser més superficial i no pot competir amb els grans xàfecs, que deixen el terreny xop i l’aigua arriba millor a les arrels.
La Tecomaria admet també llocs menys assolellats i, si ja ha tingut temps d’arrelar-se bé, pot aguantar els períodes de sequera. Ara, ja a finals de setembre, observem el ball de les abelles que les freqüenten, i el terra comença a estar encatifat de les flors caigudes. Si tot va bé veurem les seves flors en els mesos entrants.
Tasques immediates: 1) arrencar-ne un parell amb el seu pam de terra, 2) preparar un parell d’esqueixos, 3) En el cas de la planta mare, rebaixar l’alcalinitat del terra.
Deixa un comentari